El pas de l’esport a la gestió de María Ángeles Vidal va ser natural. Sota una clara vocació de servici públic i amb qualitats com l’orde, la responsabilitat i la capacitat, ha passat de gestionar xicotetes qüestions del seu equip de vólei en l’adolescència a ser la màxima responsable de la Fundació Esportiva Municipal de València. Ella s’ha convertit en la viva història de la gestió esportiva, la qual cosa fa d’ella la gestora destacada del mes per la GEPACV.
“El primer record que ja m’ancora al món de l’esport va ser una instal·lació d’una xarxa al pati del meu col·legi. Vaig veure l’obra des del tercer pis on feia classe i automàticament vaig pensar que era una xarxa de tenis. Vaig creure que anàvem a jugar al tenis i em va fer il·lusió. Però el fet que no fora de tenis i anara de *vóley és el que va marcar la resta de la meua vida. He fet altres esports, he jugat a tenis de taula, he jugat a bàdminton… Crec que la xarxa sempre ha marcat”, rememora.
Vidal, graduada en Magisteri, llicenciada en Periodisme i amb estudis de Direcció i Gestió d’Entitats Esportives per la Universitat d’Alacant i la Generalitat Valenciana, compta amb més de quatre dècades de trajectòria en el món de l’esport: en la pista com a esportista, en les banquetes com a entrenadora i en la direcció tècnica i la gestió en diferents càrrecs.
Ella va desenrotllar tota la seua activitat esportiva en el mateix club, que després es convertiria en l’històric Tormo Barberá. En l’equip del seu col·legi, la gestora va anar creixent personal, esportiva i laboralment. De forma molt natural, es va convertir en gestora esportiva molt abans que esta professió existira. La xativina va començar encarregant-se de qüestions com els desplaçaments del seu equip fins a la gestió del pavelló que es va construir a Xàtiva. “Algú havia de fer-ho i em vaig posar a tirar una mà perquè l’equip, el club i l’entorn necessitava”, afirma. Així, la gestió es va posar en el seu camí i el seu destí.
Després del seu pas per les federacions valenciana i espanyola de vóley, va passar per totes les categories de la Fundació Esportiva Municipal, arribant a ser Cap de la Secció de Planificació Econòmica i directora gerent entre 2013 i 2015. Després es va convertir en la coordinadora de l’Alqueria del *Basket del València *Basket i des de 2023 torna a ser la màxima responsable de l’organisme autònom. A les seues mans està un pressupost d’al voltant de 20 milions euros i una plantilla de més de 200 treballadors, a més de la direcció de l’oficina tècnica que coordina la resta de la gestió esportiva en el municipi. També ha sigut membre dels comités organitzadors del Mundial d’Atletisme o la Marató de València, entre altres.
“Encara que hi havia una certa resistència en els meus primers anys professionals, tota la meua activitat sempre ha estat esguitada un poc per la gestió. Per a mi és molt emocionant que allò que va començar perquè el meu entrenador necessitava a algú que li organitzara el viatge d’autobús o que preparara les llicències, hui ja és una professió. Hui s’estudia en la universitat i és un grau. I hi ha persones que ho trien. Em sembla súper emocionant com en tot just 30 o 40 anys siga una opció professional”, reconeix.
Però encara han d’arribar moltes dones més. “Cada vegada veig més dones. Lògicament, no les que m’agradaria veure. Però crec que estan arribant des d’altres àmbits de coneixement i que l’esport els interessa com a camp professional i no tant com eixa passió desenrotllada que hem tingut els primers gestors esportius. Em sembla molt interessant eixa combinació. Hem de trencar els sostres perquè la matèria primera està a baix esperant i les dones han d’arribar als llocs de presa de decisions”, finalitza.
