La vida de Ruth Aguilar va canviar per sempre el dia en què un accident la va portar a descobrir l’esport paralímpic. Lluny de posar fi a la seua trajectòria esportiva, aquell moment va marcar l’inici d’una nova etapa que la conduiria fins als Jocs Paralímpics de Londres 2012 i, posteriorment, a convertir-se en una de les impulsores de l’esport inclusiu a Espanya. La seua lliçó de vida i superació, passió, arpa i entusiasme fan d’ella la gestora destacada del mes per la *GEPACV.

La seua relació amb l’esport va començar molt abans, en el col·legi, on va practicar handbol i atletisme. Va ser l’handbol la disciplina en la qual va començar a destacar, fins a competir com a portera en Divisió d’Honor. “Vaig tindre la sort de créixer en el bressol de les Guerreres de l’handbol”, recorda.

Després de l’accident, va iniciar una nova carrera en la natació, l’halterofília, el ciclisme i l’atletisme. Ruth, que va heretar l’amor per l’esport del seu pare i la perseverança i la força de la seua mare, no es va rendir. Al llarg d’eixa etapa va conquistar 22 títols de campiona d’Espanya, va anar tres vegades campiona d’Europa i va aconseguir un sèptim lloc en un Campionat del Món. Després d’haver sigut preseleccionada per a Sídney i Atenes, va aconseguir finalment el seu somni de representar a Espanya en els Jocs Paralímpics de Londres 2012, on va ser finalista en llançament de pes i javelina: “Per a mi els Jocs Paralímpics van ser un somni complit, van ser moments màgics. Em pessigava pensant si era real i m’acordava de totes aquelles persones que s’han quedat en el camí i que no l’havien aconseguit. Va ser tot un honor i un orgull”.

Aquella experiència va suposar també el començament d’una nova vocació. Mentres continuava competint ja col·laborava amb la Federació d’Esports Adaptats de la Comunitat Valenciana (FESA) com a entrenadora i tècnica d’esport adaptat. “Va ser en els col·legis on vaig comprendre que l’esport no sols forma esportistes, sinó també persones”, afirma.

Però va voler anar més enllà: “Cada medalla se sua molt, es treballa molt i es necessita molt suport extern que els esportistes paralímpics no tenim i molta gent deixa l’esport per això. Com soc conscient de tot de tot este camí tan dur, per això em vaig fer gestora esportiva: per a facilitar i ajudar a les persones que realment necessiten tindre igualtat d’oportunitats i de condicions. Sé perfectament el que necessita cada esportista, les seues famílies, el seu entorn. Crec que ser gestor esportiu és una mica més que simplement organitzar esdeveniments i que estiguen correctes. Has d’anar més enllà i fer esdeveniments a l’altura de les persones, les seues circumstàncies, les seues necessitats i, per descomptat, que tinga la mateixa consideració de qualsevol altra mena de competició”, defén.

Amb eixa convicció, Ruth va ampliar la seua formació com a gestora esportiva en EDEM Escola d’Empresaris i es va especialitzar com a comunicadora en EDEM i en el projecte *Trainers Paralímpics de la Fundació ONCE i el Comité Paralímpic Espanyol. En l’actualitat combina totes eixes facetes amb un objectiu molt clar: “La meua experiència com a esportista em va permetre conéixer l’esport des de dins. Hui, com a gestora esportiva, entrenadora i formadora, la meua missió consistix a transformar eixa experiència en oportunitats per a altres persones”.

Des de 2017 ha impulsat nombrosos projectes vinculats a l’esport inclusiu, entre ells el Gran Premi Copa d’Espanya de Ciclisme Paralímpic, la primera Escola Formativa de Ciclisme Paralímpic Inclusiu, el Campionat d’Espanya de Ciclisme Paralímpic en Ruta 2021 o el Programa de multiactivitats Inclusives a Torrent. També presidix l’Associació Activates Sports i el Club *Unlimited *Wheels, forma part de les Juntes Directives de la Federació Espanyola d’Esports de Persones amb Discapacitat Física (*FEDDF) i de la Federació d’Associacions de Torrent i Comarca (FAC), i ha creat la plataforma Xarxa Activa Inclusió per a connectar administracions, empreses, associacions, clubs i entitats.

Al llarg de la seua carrera ha rebut, entre altres reconeixements, la Medalla al Mèrit Esportiu de la Fundació Esportiva Municipal de València, la Medalla al Mèrit Esportiu de la Generalitat Valenciana i la distinció com a Millor Esportista de Torrent 2014.

Per a Aguilar, el repte ja no està en les medalles: “El meu objectiu ja no és aconseguir medalles; el meu objectiu és construir projectes de continuïtat que deixen empremta, generen oportunitats i milloren la qualitat de vida de les persones. Crec profundament en el treball en xarxa. Només des d’eixa unió podrem avançar cap a una societat més saludable, més participativa i més inclusiva”.

El seu compromís continua sent el mateix que va nàixer el dia en què va descobrir l’esport paralímpic: “Si l’esport em va donar una segona oportunitat, hui el meu propòsit és que l’esport siga també una oportunitat per a moltes altres persones”. Perquè, conclou, “el verdader èxit no consistix únicament a aconseguir una meta, sinó a aconseguir que cada vegada més persones tinguen l’oportunitat de recórrer el seu propi camí a través de l’esport i avançar junts cap a una INCLUSIÓ REAL, en majúscules”.