Hi ha persones per a les quals l’esport és un aspecte complementari en la seua vida. Per a Paola Zahonero, en canvi, sempre ha sigut una manera d’estar en el món. Un estil de vida que l’acompanya des de la infància i que s’ha convertit en el seu treball des de la gestió esportiva de l’Ajuntament de Requena. La seua disciplina, vitalitat, orde i entusiasme fan d’ella la gestora destacada del mes per la *GEPACV.
Els qui la coneixen saben que l’energia forma part inseparable de la seua personalitat. Ella mateixa recorda entre riures que els seus pares, després de preguntar-se què fer amb tant de nervi, van decidir apuntar-la a pràcticament tot el que oferia el seu poble. Així van arribar a la seua vida el *karate i el ball quan a penes tenia quatre anys. “En el *karate al principi no vaig despuntar molt, però vaig ser molt *cabezona”, recorda. Eixa constància va acabar portant-la a aconseguir un gran nivell competitiu, fins a proclamar-se campiona d’Espanya Universitària i ser convocada en diverses ocasions per la federació valenciana.
“Com vaig tindre la sort de créixer en un poble, em recorde de xicoteta pujada als arbres, corrent, jugant amb la pilota a veure quant d’alta la podia llançar… Sempre he sigut una persona molt activa i molt curiosa”, recorda. Una infància activa a Siete Aguas que va acabar modelant no sols els seus hàbits, sinó també la seua manera d’entendre el món. “Per a mi l’esport és el meu estil de vida. Tota la meua vida ha anat enfocada a l’activitat física i al moviment”, explica.
Durant anys va compaginar el *karate amb la dansa, competint en modalitats com a funky, hip hop i aeròbic per tota Espanya. Amb el temps, el ball també es va convertir en una manera de guanyar-se la vida mentres estudiava la carrera. Va fer classes en gimnasos, va muntar una xicoteta acadèmia al seu poble i ensenyava allí on sorgia l’oportunitat.
Llicenciada en Educació Física, Paola pensava inicialment que el seu futur seria a les aules fins que va conéixer la gestió: “Un gran percentatge dels quals estudiem Educació Física després pensem en l’educació. Jo, que a més soc *supersoñadora, em pensava que podria canviar el món fent classes en un institut i estava súper enfocada a això, però es va creuar la gestió i vaig entendre que des d’ací puc fer molt!.
Una xarrada del Col·legi de Llicenciats li va obrir una porta que fins llavors ni tan sols sabia que existia. Aquella idea va despertar alguna cosa dins d’ella. “Em va fer un clic i em vaig adonar que necessitava explorar sobre això”. Poc després, va sorgir una plaça de gestora esportiva a l’ajuntament del poble veí. Es va presentar encara cursant quart de carrera i des de fa ja 17 anys desenrotlla la seua labor a l’Ajuntament de Requena amb la mateixa convicció que tenia llavors. Perquè va entendre que des de la gestió també es pot transformar la societat. Potser fins i tot més prop de la realitat quotidiana de les persones. “Ací faré coses que es veuran repercutides directament en la població i aconseguirem que siguen persones més actives i més sanes”, assegura.
Al seu torn, la gestora també reivindica el paper de les dones dins d’un àmbit històricament *masculinizado: “Crec que nosaltres tenim trets diferents i que eixos trets en la gestió es perfilen perfectes. Som molt més serenes, malgrat el que ens vulguen dir, i sabem prioritzar molt millor. Són trets que fan falta en la gestió. No sé per què no la trien. No sé si és perquè durant molts anys se’ns ha fet entendre que havíem de dedicar-nos a l’educació, però crec que tenim cabuda i la gestió en si té necessitat de tindre en ella els nostres trets femenins tant en la pública com en la privada”.
Paola continua movent-se amb la mateixa energia d’aquella xiqueta incapaç de quedar-se quieta. Només que ara, a més de transformar la seua pròpia vida pujada a una bici després que una lesió d’esquena l’apartara del *karate amb 22 anys, treballa cada dia per a millorar també la dels altres.
